dissabte, 12 de març del 2011

Bloc 1: Històric - Artístic

En aquest bloc s'ha de posar la feina feta de:
  • Colònia Güell (20%) i Sagrada Família (20%)
  • Maqueta (20%)
  • La Barcelona Modernista (20%)
  • Teatre Lliure: Les 3 germanes (20%)

COLÒNIA GÜELL (20%) / SAGRADA FAMÍLIA (20%)

Gaudí necessitava executar maquetes, treballar amb els materials més heterogenis, passar de les idees a les tres dimensions.

Un exemple d'això són les "Funicular", un característic sistema de projecció i construcció ideat per ell. Aquest sistema consisteix, de forma artesanal, a penjar uns cordills dels que penjaven petits pesos que donaven lloc a línies guerxes les quals invertia per a la construcció de l'obra. Gaudí calculava amb aquestes maquetes la forma que havia de tenir cada arc per sostenir el mateix pes a escala real. Un cop construïdes aquestes maquetes, anomenades estereofuniculars, polifuniculars o estereoestàtiques, les mirava en un mirall per veure la forma de la seva obra i l'efecte de conjunt. D'aquesta manera, la planta era resultant de l'alçat i s'aconseguien murs perimetrals dibuixant ziga-zaga i els suports interiors apareixien dispersos. Un cop fet això realitzava maquetes en guix i el fusta per poder veure la magnitud del edifici.

Els seus estudis amb les maquetes estereofuniculars, la manipulació de les fotografies invertides i el dibuix sobre aquestes dels acabats constructius ens demostren que per a ell la teoria i la pràctica eren inseparables.

Tenint en compte això, treballarem l’obra de Gaudí a partir del treball amb maquetes. Fes dues fitxes de treball una de la Colònia Güell i altra de la Sagrada Família on han d’aparèixer:
  1. Descripció de l’edifici.
  2. Materials utilitzats.
  3. Funcionalitat de l’edifici.
  4. Fotos de les parts més interessants d’aquest.

MAQUETA (20%)

Un cop realitzades aquestes fitxes farem la projecció en 3d d’una de les parts treballades, per això és molt important decidir a la sortida la part que volem i fer fotos de totes les seves vistes. Pots utilitzar tot tipus de materials , com fang , cartolines , plastilina .... no cal dir que s’ha d’entendre perfectament quina part de l’edifici estem treballant .
  1. Maqueta d’algun detall. (Ho farem a la classe de plàstica)

BARCELONA MODERNISTA (20%)

És difícil imaginar les condicions de vida de la ciutat emmurallada ja que els darrers 150 anys els canvis han estat notables i  han estat radicals.
A finals del S.XIX, amb motiu de l’Exposició universal de 1888 Barcelona era una ciutat en creixement i efervescència on l’arquitectura gaudia d’un moment interessant.
Tenir una casa modernista era sinònim de poder.
Barcelona va gaudir d’un paisatge urbà força singular. Un dels llocs més excepcionals d’aquest nou moviment va ser l’Eixample.
Aquesta sortida vol explorar el territori de contacte entre la vella i la nova ciutat per apreciar la relació entre Eixample i Modernisme.
1.       Eixample
1.1   Barcelona abans i després del pla Cerdà.
Mira diferents plànols de la ciutat i fixa’t amb les característiques principals abans de la renovació.
1.2   El Pla de Reforma i Eixample de Barcelona es considera un projecte pioner en l’evolució de l’urbanisme modern. Busca els tres plànols diferents que es van presentar a concurs per iniciar el projecte del creixement de la ciutat fora muralles i explica quines són les característiques de cadascun d’ells.
1.3   Quins barris formen l’eixample?
2.       Modernisme
Recorregut:
Inici: Casa de les Punxes.
-          Casa Ametller
-          Casa Batlló
-          Casa Milà (La Pedrera)
-          Casa Terrades (De les punxes)
-          Palau Robert
-          Pati interior Torre de les aigües (Pla Cerdà)
-          Jardí tres tombs (Sant Antoni)
Tornada des de: Metro Sant Antoni.(Ronda de Sant Pau amb Ronda de Sant Antoni)
2.1   Amb l’ajut d’un mapa cerca el recorregut.
2.2   El Modernisme és un estil burgès. Observant els edificis ho podràs entendre.
Fes una foto de la façana d’alguns edificis que anem trobant al llarg de l’itinerari.
2.3   Hauràs de fer una anàlisi completa d’un dels edificis que has vist. Has de seguir les pautes següents:
2.3.1          Anàlisi d’una obra:
Obra:
Façana:
Interior:
Elements:
Materials amb els que està construït:
2.3.2          Descripció de l’edifici.
2.3.3          Estructura.
2.3.4          Context en el que està situat.

És important que no t’oblides d’anar fent fotografies de tots els aspectes que estàs comentant!!!
Pots consultar les següents pàgines webs entre altres:

TEATRE LLIURE: LES 3 GERMANES (20%)

Les tres germanes d’Anton Txékhov
direcció Carlota Subirós
intèrprets:Pepo Blasco Fiódor Ilitx Kuliguin (professor de secundària i marit de Maixa) / Jordi Collet Andrei Serguéievitx Prózorov / Mia Esteve Maixa (germana d’Andrei) / Eduard Farelo Aleksandr Ignàtievitx Verxinin (tinent coronel i comandant de bateria) / Roser Camí Olga (germana d’Andrei) / Víctor Pi Ivan Romànovitx Txebutikin (metge militar) / Alba Pujol Irina (germana d’Andrei) / Bernat Quintana Vassili Vassílievitx Solioni (capità) / Anna Sahun Natàlia Ivànovna (promesa i després dona d’Andrei) / Jordi Serrat Ferapont (criat) / Ernest Villegas Nikolai Lvóvitx Tuzenbakh (baró i tinent) traducció del rus Miquel Cabal Guarro / escenografia Max Glaenzel / vestuari Marta R. Serra / caracterització Núria Llunell / il·luminació Mingo Albir / espai sonor Oriol Roca / so Marta Folch ajudant de direcció Ferran Dordal / ajudanta d’escenografia Àngela Ribera / ajudanta de vestuari Berta Riera / alumnes en pràctiques de l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona Sergi Marí i Patrícia Díaz (direcció), Natàlia Aguirre (escenografia) i Anna Ribera (vestuari) construcció d’escenografia Taller d'escenografia Jorba-Miró i els equips del Teatre Lliure

Olga, Maixa i Irina somien canviar de vida, marxar d’on viuen, anar a Moscou. En una societat que s’ensorra, les tres germanes estan plenes de desig, d’impuls, de neguit. Volen transformar-se, volen realitzar tot allò que sempre han somiat. Com tots els grans personatges txékhovians, tenen l’ànima ardent, però la vida les desconcerta. A principis del segle XX, en plena alba d’una nova era, aquesta peça ens parla cruament de la frustració i de l’esperança, del debat constant entre la volada dels somnis i el pes de la vida. I ens llança un repte, una pregunta: què pensaran de nosaltres d’aquí cent anys? És a dir, què pensem avui? Quin sentit té l’existència? Què hem après des de llavors? A principis del segle XXI, les paraules de Txékhov segueixen colpint per la seva franquesa, per la seva enorme i contradictòria humanitat.
Moscou, la felicitat perduda. Moscou, la felicitat promesa. Cadascú té el seu Moscou.

Carlota Subirós

ACTIVITATS  
  1. Quins trets caracteritzen les tres germanes Prozórov? Què les diferencia? Quins canvis es produeixen a la vida de cadascuna de les germanes al llarg de l’obra? I a la seva personalitat.
  2.  Quins són els elements escenogràfics que t’han cridat més l’atenció, i per què? 
  3. Observa l’escenografia i digues quina impressió et produeix. Què creus que volen transmetre el director i l’escenògraf?  
  4. Els efectes sonors també formen part de la posada en escena, en recordes algun de l’obra? Quina impressió t’han produït? Com es combinen aquests efectes sonors amb la il·luminació? I la música? Descriu un dels moments de l’obra en què aquests efectes hagin resolt una de les escenes.

GRUPS: Històric - Artístic


Grup 1

 Carmen

Alejandro P.

Raquel
Grup 2

Ariadna

Òscar

Kelvin

Grup 3

Clàudia D.

Sergi

Yomar
Grup 4

Àlex

Marc

Marta Andrea

Grup 5

Marta D.

Fredy

Marta dC.

Grup 6

Clàudia So.

Joan A.

Ferran G.

Grup 7

Maria

Lluís

Clàudia Su.

Grup 8

Fuqun

Alejandro B.

Adrià

Grup 9

Mattia

Joan J.

Jordi

Grup 10

Dani

Ferran R.

Joan R.